La creació i gestió d'un sistema de parcs metropolitans

Per imperatius d'ordre biològic, cultural, econòmic i social, la salvaguarda i la gestió eficaç dels espais naturals ha de ser un element essencial en el planejament territorial. Això és particularment cert en àrees urbanes que, com la de Barcelona, són molt denses i en les quals el medi natural està sotmès a pressions molt intenses. Un dels elements clau per aquesta política és la recuperació i preservació dels grans espais naturals, que en l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona són els següents: la Serra de Collserola, la Serralada de Marina, Garraf, el Delta del Llobregat, els rius Llobregat i Besòs i la franja costanera. Són aquests uns espais naturals o seminaturals que cal protegir especialment i potenciar tot assegurant-ne la rehabilitació, protecció, continuïtat i connexió. Per això és peremptòria l'elaboració de plans específics de protecció i la constitució d'organismes gestors en cada espai, amb la participació dels municipis afectats, l'AMB i la Diputació de Barcelona. Dels espais esmentats només dos (Collserola i Garraf) tenen normes aprovades i organismes de gestió d'aquest tipus. Caldria estendre aquest model a la resta finalment, establir algun tipus d'organisme que vinculi tots aquests parcs metropolitans i encara d'altres. Només així serà possible desenvolupar una política de directrius comunes que permeti una gestió de parcs naturals des de la perspectiva metropolitana i catalana.