Xarxes de cura entre famílies amb menors adoptats per via internacional a Espanya

Aquest estudi examina la rellevància de les xarxes informals de suport en la criança adoptiva («xarxes de cura»). Amb això pretenem anar més enllà de les dificultats potencials i dels factors estressants específics implicats en els processos d’adopció internacional (AI) i de la interacció entre les xarxes de suport formals i informals, ja que el paper de les xarxes personals informals en l’atenció adoptiva no ha estat, fins ara, prou desenvolupat. Així, per identificar els principals factors que ajuden a determinar la mida, la densitat i l’efectivitat de les xarxes de suport en la cura infantil quotidiana, hem recopilat dades qualitatives i quantitatives de cinquanta famílies adoptives, seleccionades a partir d’una enquesta en línia prèvia (n = 477). Tenint en compte la distribució de responsabilitats sobre els infants, les fonts preferides d’informació i els nivells apreciables de preocupació entre les persones entrevistades, trobem certs patrons de similituds classificats en tres grans grups, els quals poden ajudar a comprendre millor les pràctiques de cura entre pares adoptius en situacions quotidianes. En aquest sentit, l’anàlisi d’aquestes dades posa en relleu que disposar de xarxes més grans i denses no necessàriament implica tenir un suport millor. Al contrari, altres factors, com la força i la durada del projecte adoptiu, condueixen a xarxes més efectives de proveïdors de cures. El coneixement d’aquestes configuracions reticulars pot ser de gran utilitat per a professionals i legisladors a l’hora de facilitar intervencions proactives en escenaris potencialment vulnerables.