La transició a la universitat des del batxillerat i des del CFGS. La importància dels factors socioeconòmics

El moment de transició de l’educació postobligatòria a l’educació superior és un procés de decisió que acumula les desigualtats que s’han anat produint en cruïlles anteriors del sistema, com també els efectes que el rendiment acadèmic exerceix al llarg dels estudis. Davant d’aquestes evidències, l’abast de l’expansió educativa en termes de l’educació superior, paral·lelament al disseny de diferents itineraris que permeten un accés sense quotes a la universitat, concretament per als estudiants procedents de cicles formatius de grau superior, planteja noves preguntes sobre la persistència o no d’aquesta desigualtat d’oportunitats educatives.

Per intentar respondre a aquesta qüestió, l’article analitza el fet de transitar a la universitat diferenciant entre els estudiants que tenen el títol de batxillerat i els que obtenen el de cicle formatiu de grau superior (CFGS). Mitjançant l’Enquesta a la Joventut de Catalunya s’elaboren taules de contingència i una regressió logística binària per comprovar la probabilitat d’èxit (anar a la universitat) en tots dos col·lectius, d’acord amb diferents variables proposades per al model.

Els resultats mostren una incidència rellevant de les notes per als estudiants d’orígens socials més baixos. En canvi, més que una opció, per als joves pertanyents a famílies amb més recursos socioeconòmics anar a la universitat és la seva trajectòria natural, independentment de les notes (efecte compensació). També es detecten clares diferències entre els alumnes de batxillerat, que transiten a la universitat en proporcions elevades, i els de CFGS, que ho fan en proporcions menors.