La segmentació del mercat de treball: la condició econòmica dels professionals autònoms a Itàlia i l’Argentina

L’article se centra en les condicions dels treballadors autònoms professionals en els mercats laborals europeus i llatinoamericans, l’augment dels quals està vinculat al desenvolupament de l’economia de serveis. Fent una crítica a la tradicional teoria de segmentació, aquest grup de treballadors independents altament qualificats, expressió de la classe mitjana alta i del treball postindustrial, es pot considerar a mig camí entre el mercat i la jerarquia, entre la internalització de recursos humans i la subcontractació. Considerant les desigualtats socials, la pregunta de l’investigador és si les condicions dels professionals independents (és a dir, «autònoms sense empleats» i «professionals per compte propi», caracteritzats per nivells d’educació més alts i que treballen en els sectors de serveis avançats) són comparables amb les dels empleats (a Itàlia i l’Argentina). L’article investiga l’ingrés laboral (com a variable dependent) per avaluar com això canvia considerant l’ocupació (autònom o empleat) i les característiques sociodemogràfiques (com a variables independents). La comparació dels ingressos es va fer utilitzant dues bases de dades: EPH-INDEC (Encuesta Permanente de Hogares) per a l’Argentina i ITA-SILC per a Itàlia. Malgrat els problemes de comparació en la classificació de les ocupacions, l’anàlisi destaca les diferències entre tots dos països, vinculades a una expansió dissímil de l’economia de serveis, els serveis professionals i la subcontractació de competències altament qualificades. A més, en condicions de grans desigualtats d’ingressos en l’autoocupació, els professionals graduats independents a l’Argentina sembla que econòmicament se’n surten més bé, mentre que a Itàlia mostren menors ingressos que altres ocupacions, la qual cosa suggereix un impacte desigual en el mercat laboral de l’educació superior en tots dos països.