Mobilitat social de famílies gallegues a Buenos Aires pertanyents a l’últim corrent migratori: estratègies i trajectòries

La migració gallega va constituir el grup etnicoregional més nombrós de la immigració d’ultramar a l’Argentina, fins al punt que Buenos Aires va ser considerada «capital de la cinquena província gallega». Si bé existeix una àmplia producció científica sobre aquesta migració, la mobilitat social d’aquest grup etnicoregional ha estat menys abordada. L’objectiu de l’article és analitzar pautes i estratègies de mobilitat social (intra i intergeneracionals) desplegades per famílies migrants gallegues d’origen de classe popular, pertanyents a l’últim corrent migratori que va arribar a l’Argentina entre 1940 i 1960, i identificar les oportunitats i els obstacles que van trobar les famílies en les seves trajectòries de classe. Per abordar aquest objectiu, s’utilitza una perspectiva teòrica que proposa articular les estratègies de mobilitat espacial y mobilitat social analitzant, amb un enfocament de gènere i intergeneracional, la posició de classe de diversos membres de la família. Aquest enfocament posa en relleu la importància de considerar múltiples factors, més enllà de l’educació i l’ocupació, en l’anàlisi de les trajectòries de classe. El disseny metodològic combina l’anàlisi estadística d’enquestes sobre mobilitat social intergeneracional i 34 entrevistes biogràfiques dutes a terme a Buenos Aires amb membres de famílies migrants. L’estudi explica com un entramat complex d’estratègies articulades, influïdes per un projecte migratori d’assentament, contribueix a comprendre millor les trajectòries de classe de les famílies d’origen gallec a Buenos Aires: processos de mobilitat social ascendent de llarga i curta distància esglaonats, basats en l’encadenament d’esforços i l’acumulació de recursos entre generacions.