La tornada més enllà del mite de l’emprenedor. Estratègies econòmiques, familiars i afectives de dones i homes quan retornen a l’Equador des d’Espanya

L’article analitza les estratègies que engega un grup d’equatorians i equatorianes quan retornen a l’Equador després d’una dècada a Espanya. Es tracta del grup de perceptors del fons Cucayo de l’Estat equatorià, una política pública dirigida a la inserció sociolaboral a través de l’emprenedoria gestionada per la Secretaria Nacional del Migrant (Senami) entre 2008 i 2012. S’hi explica la manera en què aquesta política s’ha d’entendre en un context de canvis puntuat per la crisi econòmica a Espanya i les reformes polítiques, econòmiques i socials a l’Equador. A partir d’un estudi qualitatiu amb entrevistes a membres de diferents famílies a l’Equador i a Espanya, es discuteix, des d’una perspectiva de gènere i generació, la centralitat de l’emprenedoria en la posada en marxa d’estratègies per part dels retornats. S’argumenta que els petits negocis oberts per aquests no són determinants en els processos de tornada. L’estratègia d’emprendre un negoci, amb o sense ajuda, es valora i s’articula amb altres aspectes de la vida diària individual i familiar, entre els quals destaquen els afectius, l’organització social de la cura, la formació de fills i filles i fins i tot altres projectes de caràcter laboral. Aquesta articulació s’ha d’analitzar des d’una perspectiva que tingui en compte les dinàmiques de classe, gènere i edat en els processos migratoris, així com també la manera en què aquestes es despleguen segons la composició de la família.