Tendències de mobilitat social a l’Argentina de les dues últimes dècades: 1995-2010

En aquest article es mostren les principals tendències de mobilitat social a la Regió Metropolitana de Buenos Aires, durant el període 1995–2010, per mitjà de taxes absolutes i taxes relatives. Es van utilitzar dades primàries provinents de quatre enquestes diferents, realitzades pel Centre d’Estudis d’Opinió Pública (CEDOP), de la Facultat de Ciències Socials (UBA), el 1995, durant el període 2003–2004, l’any 2007 i durant el lapse 2009–2010, respectivament. Els principals resultats als quals es va arribar descriuen que, entre la dècada de 1990 i finals de l’any 2000, les taxes absolutes de mobilitat social van disminuir. Particularment, s’observa, durant els anys noranta, que la classe treballadora (manual) assumeix un paper distribuïdor per totes les classes socials. Aquestes tendències s’expliquen per efecte del procés d’obertura econòmica, descentralització, desindustrialització i flexibilització de l’economia. Per contra, durant la dècada de 2000, s’observa una herència més gran dins d’aquesta classe social, com a efecte contrari a la dècada anterior, en un context de recomposició del mercat de treball, d’augment de la demanda d’ocupació i de revitalització de sectors com la indústria, el transport i la construcció. Des de l’anàlisi de la mobilitat relativa, en canvi, observem que el patró de mobilitat va tendir a fer-se més rígid. És a dir, sense considerar els canvis estructurals, l’origen social té un pes més gran en el destí d’una persona.