La integració del col·lectiu immigrant a les regions espanyoles
Article Sidebar
Main Article Content
Antidio Martínez de Lizarrondo Artola
Gobierno de Navarra
Universidad Pública de Navarra
Sebastian Rinken
Instituto de Estudios Sociales Avanzados (IESA-CSIC)
Gorka Moreno
Universidad del País Vasco y Observatorio Vasco de Inmigración (Ikuspegi). Leioa (España).
Dirk Godenau
Universidad de La Laguna y Observatorio de la Inmigración de Tenerife (OBITen). La Laguna (España).
Aquest article presenta un nou sistema de mesurament de la integració de les persones immigrants a les regions espanyoles. Complementant en diversos aspectes la iniciativa llançada anys enrere per les institucions europees (Declaració de Saragossa), el sistema de mesurament proposat comprèn 24 indicadors que abasten quatre àrees: la situació laboral; les relacions socials i intergrupals; el benestar individual, i l’accés a drets de ciutadania. Basant-se en un ampli ventall de fonts secundàries, aconsegueix una cosa inèdita: una completa cobertura estadística a escala infraestatal. El sistema estableix les bases per a un seguiment longitudinal, i l’execució d’aquest amb dades de 2011 permet comprovar l’impacte dels primers anys de crisi econòmica sobre la integració de la població immigrant. Els resultats assenyalen certa ambivalència, amb una situació creixentment desfavorida de les persones immigrants en els àmbits d’ocupació i benestar, en comparació de la població nativa. En canvi, en els àmbits de ciutadania i relacions socials s’observa una evolució positiva, fins i tot en el període de recessió econòmica. La naturalesa polifacètica d’aquests processos i les disparitats territorials donen lloc a tres perfils regionals diferents.
Paraules clau
integració, immigració, cohesió social, crisi econòmica, diversitat cultural, indicadors, benestar
Article Details
Com citar
Martínez de Lizarrondo Artola, Antidio et al. «La integració del col·lectiu immigrant a les regions espanyoles». Papers: revista de sociologia, 2016, vol.VOL 101, núm. 3, p. 289-13, http://raco.cat/index.php/Papers/article/view/311049.
Biografies de l'autor/a
Antidio Martínez de Lizarrondo Artola, Gobierno de Navarra Universidad Pública de Navarra
Diplomat en Treball Social, llicenciat en Sociologia i doctor en Treball Social per la Universitat Pública de Navarra (UPNA). Professor associat a la UPNA i des de 2015 director del Servei d’Observatori de la Realitat Social (Govern de Navarra). Les seves recerques se centren en l’anàlisi dels sistemes de protecció social i els processos i polítiques públiques d’integració.Sebastian Rinken, Instituto de Estudios Sociales Avanzados (IESA-CSIC)
Doctor en Ciències Polítiques i Socials per l’Institut Universitari Europeu. Investigador a l’Institut d’Estudis Socials Avançats (IESA), adscrit al CSIC. De 2007 a 2013 va dirigir l’Observatori Permanent Andalús de les Migracions (OPAM). La seva recerca està relacionada amb la integració sociolaboral de la població immigrant i amb l’anàlisi de les opinions sobre la immigració internacional.Gorka Moreno, Universidad del País Vasco y Observatorio Vasco de Inmigración (Ikuspegi). Leioa (España).
Doctor en Sociologia per la Universitat del País Basc. Professor al Departament de Sociologia i Treball Social de la Universitat del País Basc i director d’Ikuspegi – Observatori Basc d’Immigració. Les seves línies de recerca se centren en les migracions internacionals, les polítiques socials i l’exclusió social.
Dirk Godenau, Universidad de La Laguna y Observatorio de la Inmigración de Tenerife (OBITen). La Laguna (España).
Doctor per la Universitat de Kiel (Alemanya). Professor al Departament d’Economia Aplicada i Mètodes Quantitatius de la Universitat de La Laguna i director científic de l’Observatori de la Immigració a Tenerife (OBITen). La seva recerca està relacionada amb les migracions internacionals i el seu impacte econòmic.Articles més llegits del mateix autor/a
- Carmen González-Enríquez, Álvaro Mariscal-de-Gante, Sebastian Rinken, Les actituds envers la immigració i els immigrants a Espanya , Papers: revista de sociologia: Vol. 109 Núm. 3 (2024)