La sostenibilitat de l’envelliment

L’article indaga sobre una possible limitació generalitzada en els diagnòstics dels problemes referits a l’envelliment i la sostenibilitat de la seguretat social, relacionada amb l’abordatge i les eines metodològiques utilitzades per ponderar les conseqüències econòmiques de l’envelliment, i particularment el seu impacte sobre el finançament de la previsió social.
Es busca establir la inadequació metodològica que suposa avaluar les conseqüències materials de l’envelliment abstraient-ho de variables econòmiques amb les quals interactua, i amb les quals hauria de ser observat conjuntament, atès que els nivells d’activitat econòmica, d’ocupació i de productivitat no són variables plenament independents dels processos demogràfics pels quals aquest es produeix.
A la primera part, el problema s’aborda mitjançant una anàlisi teòrica, centrada en les limitacions de les principals eines vigents per avaluar les conseqüències econòmiques de l’envelliment, i s’estableixen algunes condicions indispensables que hauria de complir una metodologia adequada. A continuació, a la segona part, es desenvolupa una proposta metodològica alternativa per estudiar la sostenibilitat de l’envelliment i la previsió social mitjançant tres indicadors nous, consistents amb l’anàlisi prèviament desenvolupada.
El document contribueix a replantejar l’abordatge sobre els desafiaments de la previsió social i dels reptes de l’envelliment per a aquesta i, com a conseqüència, l’orientació de la cerca de solucions a la viabilitat de la previsió social en comunitats amb diferents contextos laborals i productius. Ofereix, a més, noves eines metodològiques per instrumentar aquest abordatge empíricament.