Riscos tecnològics, conflictes socials i polítiques ambientals. De l’estudi de les percepcions a la implicació pública

La gestió dels riscos tecnològics i ambientals, juntament amb la promoció del desenvolupament sostenible, ha constituït un pilar essencial de les polítiques públiques de les últimes dècades. Una bona part d’aquestes polítiques ha pretès influir en l’opinió pública fomentant comportaments preventius o evitant aquells que no resulten sostenibles. No obstant això, la ciutadania no sol seguir aquestes recomanacions sense més ni més, sinó que desplega un ampli rang d’accions que van des de la mera indiferència fins al rebuig o la protesta, la qual cosa, al seu torn, pot traduir-se en una major degradació ambiental o en una excessiva exposició al risc per part de la població. Aquest desajustament entre els objectius de les polítiques ambientals i els comportaments de la ciutadania constitueix un aspecte crític, tant per a la governança del risc com per a la legitimitat democràtica. Aquest article mostra com la recerca social ha intentat comprendre i resoldre aquests reptes. Mitjançant una revisió bibliogràfica, s’analitza l’origen i l’evolució dels estudis sobre percepció i comunicació social del risc, des de les aproximacions més tecnocràtiques dels inicis fins a les més participatives dels últims temps, i es destaquen les seves fortaleses i febleses respectives. Finalment, en un intent d’il·lustrar els enfocaments actuals més innovadors, s’introdueix el mètode STAVE com un exemple d’interconnexió (mitjançant procediments de corretatge) de l’esfera de l’elaboració de polítiques ambientals amb l’esfera de la vida quotidiana de la ciutadania.