Determinació dels nivells de risc socioecològic davant sequeres en sistemes agrícoles camperols de La Araucanía xilena. Influència de la diversitat cultural i l’agrobiodiversitat

Aquest treball pretén fomentar l’enteniment de la interrelació entre riscos ambientals generats pel canvi climàtic i la capacitat d’utilitzar unitats i sistemes agrícoles (com a sistemes socioecològics) per resistir aquestes pertorbacions i persistir en el temps. Es van avaluar 177 famílies que practicaven agricultura camperola de la regió de La Araucanía (Xile) i que estaven diferenciades, d’acord amb el seu origen ètnic, en maputxes, xilens i descendents de colons europeus. Es van identificar i es van avaluar variables associades als nivells d’ocurrència i d’intensitat de sequeres (amenaça) i la vulnerabilitat dels sistemes camperols davant aquests esdeveniments, així com la seva capacitat de resposta. Les tècniques de recollida d’informació van incloure informació secundària, SIG, enquesta, observació directa, entrevista individual i entrevista grupal. Els valors obtinguts es van integrar algorítmicament i es va generar un índex de risc socioecològic (IRSE), amb valors des de 0 fins a 2. Un 48 % dels predis va presentar valors d’IRSE baixos (0-0,7), mentre que els restants es van trobar en nivells mitjans (0,7-1,3), la qual cosa es pot vincular a alts graus de resiliència. En relació amb les variables d’amenaça, vulnerabilitat i capacitat de resposta, es van trobar diferències estadísticament significatives (ANDEVA) entre grups de camperols, la qual cosa està relacionada principalment amb l’origen ètnic d’aquests. En general, els camperols maputxes van presentar menys vulnerabilitat i més valors de capacitat de resposta que els xilens i els colons, fet que es relaciona amb el major nivell de coneixement de pràctiques específiques i amb el manteniment en els seus sistemes productius d’espècies o varietats tolerants a l’escassetat hídrica.