Les ètiques de l’empreabilitat en el programa de Garantia Juvenil a Espanya: una perspectiva discursiva

El paradigma emprenedor transcendeix la mera intervenció en el mercat de treball. Implica també un procés d’interpel·lació ètica, una política de producció de nous subjectes del treball (empreats). L’objectiu d’aquest article és explorar l’actual mutació política experimentada en les maneres de conceptualitzar la justícia en el treball. Per fer-ho s’analitzen les ètiques sociolaborals que proposen les polítiques d’emprenedoria, les ètiques de l’empreabilitat. A partir de l’anàlisi de discurs de textos normatius i polítics produïts en l’àmbit europeu i nacional que desenvolupen el programa de Garantia Juvenil i del seu vessant emprenedor, s’han identificat tres dels pilars que articulen aquestes ètiques de l’empreabilitat: producció de marcs despolitizadors amb els quals anomenar la vulnerabilitat; promoció d’una nova cultura del treball que reubica el conflicte a l’interior d’un mateix, i desplaçament i difuminació de les fronteres semàntiques de l’ocupació. Aquest treball conclou plantejant les implicacions d’aquesta transformació semàntica i política (de l’ocupació a l’empreació) en les maneres de pensar-nos i interpel·lar-nos com a societat.