Treball a domicili a Xile: noves configuracions d’una antiga forma de treball de les dones

Aquest article se centra principalment en les formes de control i resposta-resistència de les treballadores a domicili en el sector de la manufactura, específicament en els sectors tèxtil i d’elaboració de sobres de paper al Xile neoliberal. La metodologia emprada va ser bàsicament qualitativa, mitjançant la realització d’entrevistes a diferents actors i el processament d’enquestes a llars. Respecte dels troballes, destaquem la funcionalitat del TaD en la preservació de l’acompliment de les tasques de cura i feines domèstiques. En referència als registres de control, aquests es fan d’una manera articulada entre formes procedimentals i subjectives. En un primer sentit, destaquen el «treball pactat» i el «treball a preu fet» com a formes de control i subjecció al treball i, en una segona direcció, els relats d’autonomia en la determinació dels temps de treball, que estimem relatius i que en definitiva enfosqueixen la precarietat i l’explotació que caracteritzen aquestes formes de treball, persistentment feminitzades.