Adopcions monoparentals d’infants amb «necessitats especials»: entre el dèficit i l’apoderament

Les polítiques i pràctiques adoptives estableixen explícitament i tàcitament un aparellament entre nens i sol·licitants amb determinades característiques. En el cas de les adopcions monoparentals d’infants més grans o amb altres necessitats especials, ambdues parts solen situar-se des de l’inici en una posició de menor prioritat. A partir dels resultats de dues recerques qualitatives realitzades a Xile i Espanya amb adoptants monoparentals, analitzem les seves heterogènies motivacions i preferències respecte dels perfils dels infants que esperen adoptar i les estratègies que desenvolupen davant dels criteris tècnics, els discursos i les intervencions professionals, especialment en els processos d’avaluació d’idoneïtat i assignació. Discutim la necessitat de desenvolupar enfocaments, criteris i intervencions centrats en les capacitats i els recursos de subjectes que són a priori considerats més vulnerables o estigmatitzats en els processos adoptius, així com la necessitat i l’obligació política i institucional en la provisió de suports i recursos d’acompanyament en la fase pre i postadoptiva.