Migrar i ser migrant : nocions de migrants estrangers actuals assentats en quatre ciutats del sud de Xile

L’article presenta els resultats d’un estudi qualitatiu que va explorar les nocions sobre migrar i ser migrant que estrangers assentats en quatre ciutats del sud de Xile (Valdivia, Osorno, Puerot Montt i Castro) tenen sobre el seu propi procés migratori. Amb el propòsit de construir una teoria substantiva derivada de les dades, metodològicament es va desenvolupar a partir de les orientacions procedimentals de la teoria fonamentada (Glaser i Strauss, 1967; Strauss i Corbin, 2002; Salinas, 2009; Flores i Naranjo, 2013), i es van fer entrevistes semiestructurades a 21 actors de procedència europea, llatinoamericana, caribenya, asiàtica i de l’Orient Mitjà. Els resultats principals van ser: d’una banda, concepcions sobre migrar associades a processos d’identificació cultural relacionats amb l’obliteració voluntària o involuntària de les pràctiques relacionals d’origen en el lloc d’assentament, i també la seva reproducció com a resistència per no perdre-les; i de l’altra, concepcions sobre ser migrant construïdes sobre la base del que els participants creuen que els xilens pensen sobre ells, amb valoracions positives per als europeus i negatives per als llatinoamericans, jerarquitzades entorn de l’aparença física, el color de la pell i prejudicis sobre oficis o acompliments laborals esperats. Paral·lelament, destaca l’autoidentificació no migrant i migrant com a persona comuna i corrent, com a afany per subvertir classificacions dominants que reproduirien relacions de desigualtat econòmica i d’exclusió cultural. Finalment, es conclou que la migració és, per als mateixos migrants, un procés de creixement i enriquiment personal independent dels motius de sortida i de les condicions materials o afectives viscudes en el lloc d’assenta.