Participació tecnocientífica a Espanya : afrontar el repte d’hibridar ciència i política

La immersió en la societat del coneixement va comportar el perill de restringir el tractament de les temàtiques tecnocientífiques a un procés d’obtenció de consens entre persones expertes i d’allunyar la ciutadania de la participació política. La necessitat d’un major diàleg entre ciutadania llega i experts va ser assenyalada per la Comissió de la Unió Europea el 2002 en un dels seus programes per a la recerca i la innovació, el Science and Society Action Plan. Aquest article constitueix una anàlisi dels processos que es van dur a terme a l’Estat espanyol en resposta a aquesta exigència democràtica. En coherència amb algunes tesis esgrimides des dels estudis de la ciència i la tecnologia, discutim la conveniència de reformular la nomenclatura que s’utilitza per descriure i organitzar conceptualment les diferents experiències que s’han dut a terme a Espanya en els últims anys. Per fer-ho, hem explicitat els interrogants que s’han obert en relació amb el tractament participatiu de temàtiques tecnocientífiques, així com les formes en què aquests han estat atesos. D’aquesta manera, superem les nominacions en ús i ens centrem en l’aprehensió de les especificitats que es donen en la relació entre ciència i societat, especificitats que s’expressen en el que proposem anomenar modes d’hibridació.