Disseny institucional i neoliberalisme. El model xilè com a resultat del trencament unilateral del contracte social

El present article intenta definir el sentit dels processos de redisseny institucional que han afectat la societat xilena en els últims trenta anys, basats en el que denominem descol·lectivització i que han operat sobre la part constitucional, la propietat estatal i el funcionament de l’economia privada. Sostenim que el problema de la descol·lectivització a Xile prové del trencament unilateral del contracte social entre classes que es va produir a mitjan dècada de 1970. Com a recurs metodològic, s’exposa el contracte social, mecanisme institucional previst per corregir la tensió entre interessos individuals i resultats socials, i la figura del forced rider o consumidor forçat de béns públics. Això, amb la finalitat d’intentar il·lustrar les restriccions i la contenció de beneficis que la matriu sociopolítica desenvolupista —el model de capitalisme embridat o reformat— imposava sobre el capital entre les dècades de 1940 i 1970, la qual cosa va provocar que l’elit trenqués unilateralment amb el contracte democràtic i va generar les condicions per imposar un nou disseny institucional, aquesta vegada més restrictiu i antidemocràtic. Com a resultat i discussió, s’exposen breument una sèrie de conseqüències observables que el disseny institucional neoliberal hauria comportat, tant en el terreny polític com en l’econòmic i cultural. Totes són conseqüències que confirmen les conjectures teòriques que sostenen que el redisseny institucional neoliberal significa un projecte de classe que vol destruir els assoliments del projecte polític de l’aliança de les classes mitjanes i baixes propis del desenvolupisme nacional popular.