D'hortes i barraques a galàxies faraòniques. Percepcions socials sobre la mutació de la ciutat de València

València s'ha convertit en una metròpolis clònica glocalitzada gràcies a un creixement espectacular que s'ha articulat sobre grans projectes urbanístics i esdeveniments mediàtics. Amb aquests, el govern municipal, amb el suport de l'autonòmic, ha tractat d'ocupar una posició favorable en el mercat de les ciutats orientades estratègicament al turisme cultural i d'entreteniment. L'objectiu d'aquest article és fer una aproximació a la petjada que han deixat aquestes transformacions en les representacions que de València es fan els seus ciutadans. Oferirem una panoràmica dels elements bàsics que conformen les diferents percepcions i expectatives socials sobre la ciutat. La representació que en tenen pren un caràcter bipolar en combinar la valoració positiva d'aquests projectes amb la crítica, alhora, al faraonisme que existiria després d'ells. A més, en els seus discursos s'evidencien les fractures i factures que el nou model urbà deixa darrere seu. Primer, hi hauria fractures economicosocials derivades d'un paradigma no pensat per als ciutadans que augmenten la desigualtat i la fragmentació social. De la mateixa manera, també hi hauria fractures simbolicoidentitàries en haver arrasat amb l'horta i la barraca, símbols del tradicional regionalisme valencià. En segon lloc, les factures, presents i futures, es fan evidents en una fórmula on es socialitzen les pèrdues i es privatitzen els beneficis. Tant la bipolaritat que hem observat en el discurs dels ciutadans com la seva anàlisi sobre aquestes fractures i factures resulten coherents i coincidents amb l'anàlisi de l'urbanisme de principis del segle XXI realitzat per diversos teòrics.