Transgressions discursives i cultura de la seguretat: els pànics politicomorals en l’esfera pública espanyola

En els darrers anys s’han produït diverses controvèrsies en l’esfera pública espanyola a partir de missatges humorístics o crítics que qüestionaven la sacralitat de determinats símbols identitaris i nacionals. Entre d’altres, es poden citar les polèmiques generades per l’escriptor Guillermo Zapata, la tuitera Cassandra Vera i el raper Valtònyc. Seguint el marc analític dels pànics morals elaborat per Stanley Cohen als anys setanta, i actualitzat posteriorment, analitzem la construcció mediàtica d’aquests «dimonis populars», així com el posicionament dels diferents actors implicats. Per fer-ho, identifiquem tres moments en la construcció d’aquests pànics: cultiu, operació i dissipació. I n’observem la mutació al llarg del temps, des d’un inici on és difícil diferenciar entre pànic moral i escàndol polític fins a una etapa de maduresa en què poden distingir-se clarament ambdós fenòmens. El nostre plantejament és que aquests pànics morals són un element distintiu dintre de les controvèrsies polítiques generades en l’esfera pública, que reflecteixen a més una cultura de la seguretat específica a Espanya, sobretot després de l’aprovació de la Llei de seguretat ciutadana i la reforma del Codi Penal el 2015.