WikiLeaks under fire: Is it electronic civil disobedience?

Aquest article avalua la utilitat de la teoria de la desobediència civil per a legitimar l’efiltració de secrets, això és, la revelació ètica i electrònica d’informació confidencial. En primer lloc, es revisen les principals definicions de desobediència civil offline. El liberalisme va establir el conjunt dominant de condicions de validesa: simbòlica, pacífica, responsable, pública, lleial constitucionalment, etc. Critico aquesta posició gràcies a la perspectiva discursiva, però també destacant els prejudicis d’aquesta última. En segon lloc, analitzo si WikiLeaks satisfà aquells requisits clàssics. Anonimat encriptat, descriminalització parcial i irresponsabilitat limitada esdevenen acceptables. Pel que a la publicitat, es pot assolir la visualització desobedient d’un conflicte polític sense revelar la identitat dels seus participants.