Restos del genitivo en la antroponimia asturiana: una muestra de la documentación del Hospicio de Uviéu

Aquest article té per objectiu analitzar la pervivència en l’onomàstica asturiana del genitiu –analògic o no en -is (> -es)– d’una sèrie de noms de persona. Es pren com a referència un repertori de 21 cognoms recollits del corpus dels Llibres dels Expòsits de l’antic Hospici d’Uviéu (ss. xviii-xix) i, a partir d’ells, es presenta un estudi de la seva productivitat antroponímica en la documentació històrica del domini lingüístic asturià, la seva distribució geogràfica moderna i la seva relació amb els topònims homònims. Es tractarà de determinar, quan sigui possible, si el cognom actual procedeix directament del nom de persona o si ho fa des del topònim prèviament format sobre el genitiu de l’antropònim corresponent.