Balaguerins al projecte "Stolpersteine".

Balaguer va ser protagonista, com tantes altres localitats catalanes, de la Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939): molts balaguerins i
balaguerines van patir fam i fred, i van morir durant el conflicte a causa dels atacs, els bombardejos i els efectes secundaris de l’enfrontament civil i militar. Si bé és cert que durant els anys de guerra tots dos bàndols van ser objecte d’una forta persecució ideològica, la repressió va intensificarse innegablement durant la dictadura franquista: molts ciutadans republicans de Balaguer van ser empresonats i humiliats per la derrota, i d’altres van iniciar el dur camí cap a l’exili, periple que en alguns casos va culminar amb una deportació forçosa als camps de concentració nazi. Dels que van optar per marxar i van aconseguir sobreviure, alguns van poder tornar finalment a la seva ciutat
natal, però molts d’altres van viure per sempre més enyorats a França, Bèlgica, Suïssa, Estats Units o l’Amèrica Llatina.

D’una banda, aquest article recorda tres balaguerins que van patir el nazisme en la seva pròpia pell al camp de concentració de Mauthausen, d’ on van poder ser alliberats. D’altra banda, és testimoni de la recerca feta a instància del Centre d’Aprenentatge de la Noguera i desenvolupada per una alumna —ara exalumna— de l’institut Ciutat de Balaguer. Aquest és un treball que demostra
la força i les possibilitats que pot tenir la recerca històrica en la formació dels nostres joves, i és alhora un exemple de l’ingent tasca que queda per fer sobre el nostre passat. Malauradament, vuitanta anys després de la guerra, la dictadura i la repressió, encara roman pendent la restauració de la memòria històrica i l’homenatge a la resistència de tres balaguerins a l’horror del nazisme.