La vinya i la fil·loxera a la zona mediterrània catalana Les terres de Lleida: oportunitats inicials i crisi final (1868-1910).

La fil·loxera arribà a França des dels Estats Units el 1863 i s’estengué ràpidament pels vinyars europeus. A Europa es cultivava una sola espècie, Vitis vinifera, a la qual l’insecte atacava les arrels, però era menys efectiva a la part aèria de la planta, motiu pel qual la replantada es feu emprant com a portaempelts vinyes americanes d’espècies de vinya d’arrels resistents a la fil·loxera, com Vitis rupestris de lot, i empeltant les varietats locals.

L’afectació de les vinyes franceses primer i les catalanes des de 1879 a partir de l’Empordà possibilitaren l’expansió de la vinya a les terres de Lleida, que no rebé la fil·loxera fins a 1895. La vinya es plantà fins i tot en les terres de reg, però amb Vitis vinifera.

La recuperació de la producció vitivinícola francesa i d’altres zones que tingueren la malaltia en primer lloc restà possibilitats de replantació a les terres de Lleida, que només assolí entorn un 13 per cent del màxim d’hectàrees que havia tingut.