La lluita sostinguda de la darrera comtessa d'Urgell La infanta Isabel d'Aragó (1377-1423), una dona que no es va rendir

Sobre la infanta Isabel d’Aragó, tot i que la historiografia ens l’ha volgut presentar com una dona resignada, l’ampliació de la recerca documental, en canvi, ens mostra la seva personalitat lluitadora. Quan el seu marit, el comte Jaume II d’Urgell, és empresonat de per vida i confiscats tots els béns pel seu rival a la Corona, defensa de forma incansable els seus drets i els de la seva família. No hi renuncia fàcilment, tot i les pressions a què és sotmesa per part del nou rei Ferran i els enganys per part del seu successor, Alfons el Magnànim.

Tampoc està en contra de la seva sogra, Margarida de Montferrat, com sovint s’ha afirmat, sinó que hi col·labora en les ambaixades i els intents d’alliberar Jaume d’Urgell. Tot i els seus esforços, no aconsegueix alleugerir la presó del seu espòs ni tampoc poder dedicar-se a la cura de les seves filles, que li són arrabassades. En els afers polítics, mostra una actitud conciliadora i intenta mantenir relacions cordials amb el nou rei. La seva figura és especialment recordada perquè va negociar els tractes de la rendició de Balaguer, va aconseguir una sortida al setge i, per tant, va evitar mals majors.