Tendència poblacional de la garsa (Pica pica) per al període 1994-2009 a la desembocadura del riu Millars (Castelló)
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aq
uesta nota mostra la tendència poblacional de la garsa (Pica pica) al llarg del kilòmetre 1 (des de lalínea de costa, riu amunt) del paisatge protegit de la Desembocadura del riu Millars (Castelló), per alperíode comprés de 1994-2009 (16 anys). Els resultats se centren en censos realitzats a la zona mitjançantel mètode del transecte lineal duts a terme 3 o 4 vegades al mes. L’espècie se censa per primera vegadal’any 1997 i des l’aleshores mostra una tendència a l’alça sobretot a partir de 2003 i molt especialmenten els dos últims (2008-2009). S’ha estabilitzat una abundància mitjana de 8,3 aus/km. Pel que fa a lescorrelacions amb la meteorologia, en els anys més freds presenta menor abundància que en els càlids.Els hiverns càlids podrien permetre major supervivència i, a més, major disponibilitat de recursos ambels quals assegurar un bon nombre de polls. L’espècie troba en la zona suficients recursos tròfics persobreviure i un lloc excel·lent on lliurar-se de la pressió cinegètica.
Population tendency of the magpie (Pica pica) in the period 1994-2009 at the mouth ofthe Millars river (Castelló)
This note shows the population trend of the magpie (Pica pica) over 1 kilometer (up river from the coastline) of the protected landscape of the mouth of the Mijares river (Castellón), for the period of 1994-2009 (16 years). I focus on census conducted in the area by the method of linear transect, carried out 3or 4 times every month. The species was registered for the first time in 1997 and since then it shows anupward trend, especially after 2003 and more so in the last two years (2008-2009). Abundance has stabilized arround an average of 8.3 birds/km. Regarding correlations with weather, the species presentedlower abundance in cold years than in warm ones. Cool winters could allow higher survival rates and increased resources availability to breed a higher number of youngs. The species founds in the area sufficient food resources to survive and an excellent place to avoid hunting pressure.
Article Details
Articles més llegits del mateix autor/a
- Enric Joaquim Forner i Valls, Joan Castany i Alvaro, Vicent Gual i Ortí, Manuel Saura i Vilar, Revisió de Botriopygus royoi Lambert, 1935, un equinoïdeu de l'Aptià de Cinctorres (els Ports) , Nemus. Revista de l'Ateneu de Natura: Núm. 3 (2013)