VI. El Museu de Geologia de Barcelona: una nova etapa de recerca, recol·leccions, donacions, activitas i publicacions. 1985-1999
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
A. Masriera
El mes de juny de 1985 es va jubilar Alfredo San Miguel Arribas, director del Museu de Geologia, i uns mesos més tard en va ser nomenada directora Alícia Masriera, conservadora del Museu des de 1969.
En aquest període es van mantenir com a personal tècnic dedicat a les col·leccions, a part de la directora que també s’encarregava de les seccions de Petrologia ii Geologia, tres conservadors, dos d’ells, Carles Curto (Mineralogia) i Julio Gómez–Alba (Paleontologia) ja en plantilla abans del Centenari i un tercer, Jaume Gallemí (Paleontologia), que hi va ingressar el 1986.
Durant aquests anys es va aconseguir personal auxiliar que va ajudar a portar a terme moltes activitats i a suplir la manca de recursos econòmics. És important l’impuls que es va donar a les exposicions temporals que es feien una vegada l’any, com a mínim, moltes amb col·laboradors externs [53, 84, 121]. El Museu es va dedicar així mateix a cuidar la part didàctica de la geologia. [69, 116]
La part corresponent a publicacions va tenir un paper important per difondre tant la recerca del Museu com la de col·laboradors externs i donar a conèixer la institució fora de les nostres fronteres. L’aparició, el 1990 de Treballs del Museu de Geologia de Barcelona marca especialment aquesta època. [105, 118, 152]
Es van rebre ajuts externs per a la realització d’altres activitats com ara l’homenatge a Lluís Marià Vidal l’any 1992 [78, 164, 165, 166], coincidint amb l’organització, per part del Museu, de les VIII Jornades de Paleontologia. [115, 152]
L’any 1996 es va crear un laboratori de làmina prima, indispensable per a la secció de petrologia, que va quedar a càrrec de Jaume Costea i en el qual es confeccionen preparacions per a la recerca, l’exposició i la didàctica.
Es van produir donacions d’interès, com la d'Isidre Gurrea i la de Martí Madern [149, 167], es van continuar rebent donacions de minerals de particulars i es van fer sortides de camp per a la recolecol·lecció de roques, en especial sedimentàries.
L’any 1988 (Centenari del parc de la Ciutadella) es va restaurar la façana del Museu Martorell i l’any 1992, en virtut de la Llei de museus de la Generalitat de Catalunya, es va atorgar al Museu la denominació de Museu de Geologia de Barcelona amb el númer número o 151 del Registre de Museus.
En aquest període es van mantenir com a personal tècnic dedicat a les col·leccions, a part de la directora que també s’encarregava de les seccions de Petrologia ii Geologia, tres conservadors, dos d’ells, Carles Curto (Mineralogia) i Julio Gómez–Alba (Paleontologia) ja en plantilla abans del Centenari i un tercer, Jaume Gallemí (Paleontologia), que hi va ingressar el 1986.
Durant aquests anys es va aconseguir personal auxiliar que va ajudar a portar a terme moltes activitats i a suplir la manca de recursos econòmics. És important l’impuls que es va donar a les exposicions temporals que es feien una vegada l’any, com a mínim, moltes amb col·laboradors externs [53, 84, 121]. El Museu es va dedicar així mateix a cuidar la part didàctica de la geologia. [69, 116]
La part corresponent a publicacions va tenir un paper important per difondre tant la recerca del Museu com la de col·laboradors externs i donar a conèixer la institució fora de les nostres fronteres. L’aparició, el 1990 de Treballs del Museu de Geologia de Barcelona marca especialment aquesta època. [105, 118, 152]
Es van rebre ajuts externs per a la realització d’altres activitats com ara l’homenatge a Lluís Marià Vidal l’any 1992 [78, 164, 165, 166], coincidint amb l’organització, per part del Museu, de les VIII Jornades de Paleontologia. [115, 152]
L’any 1996 es va crear un laboratori de làmina prima, indispensable per a la secció de petrologia, que va quedar a càrrec de Jaume Costea i en el qual es confeccionen preparacions per a la recerca, l’exposició i la didàctica.
Es van produir donacions d’interès, com la d'Isidre Gurrea i la de Martí Madern [149, 167], es van continuar rebent donacions de minerals de particulars i es van fer sortides de camp per a la recolecol·lecció de roques, en especial sedimentàries.
L’any 1988 (Centenari del parc de la Ciutadella) es va restaurar la façana del Museu Martorell i l’any 1992, en virtut de la Llei de museus de la Generalitat de Catalunya, es va atorgar al Museu la denominació de Museu de Geologia de Barcelona amb el númer número o 151 del Registre de Museus.
Article Details
Com citar
Masriera, A. “VI. El Museu de Geologia de Barcelona: una nova etapa de recerca, recol·leccions, donacions, activitas i publicacions. 1985-1999”. Monografies del Museu de Ciències Naturals, vol.VOL 3, pp. 144-57, https://raco.cat/index.php/MonografiesMCN/article/view/80902.
Articles més llegits del mateix autor/a
- A. Masriera, Introducció , Monografies del Museu de Ciències Naturals: 2006: Vol.: 3 El Museu Martorell, 125 anys de Ciències Naturals (1878-2003)
- A. Masriera, Introducción , Monografies del Museu de Ciències Naturals: 2006: Vol.: 3 El Museu Martorell, 125 anys de Ciències Naturals (1878-2003)
- A. Masriera, Epílogo , Monografies del Museu de Ciències Naturals: 2006: Vol.: 3 El Museu Martorell, 125 anys de Ciències Naturals (1878-2003)