El carlisme i la Primera Guerra Carlina

Segons versions molt simplistes, el carlisme es redueix a un conflicte dinàstic
esdevingut després de la mort de Ferran VII sense descendència masculina, esdevinguda
en 1833. La corona quedà representada per la reina Maria Cristina de Nàpols, regent
d'Isabel II, menor d'edat. Aquest fet no fou acceptat pel germà del rei mort, Caries Maria
Isidre de Borbó, basant-se en la Llei Sàlica, d'ascendència franca, promulgada per Felip V
en 1713, que prohibia la successió al tron a les dones. Aquesta Llei, que ja s'havia intentat
anul·lar en temps de Carles IV a través d'una pragmàtica que no fou mai promulgada, va
ser abolida, primer en 1830 i, ja definitivament, en 1832. Els seguidors de Carles Maria
Isidre es convertiren en els anomenats carlins, rebent el recolzament de les classes ultraconservadores de l'Estat, mentre els cristins o isabelins tenien el suport de les classes liberals.