La gran contribució dels Abadal en la difusió del gravat xilogràfic a Catalunya

La Biblioteca de Catalunya, a finals de 1923, adquireix el Fons Abadal als seus últims descendents de Manresa. Aquest llegat és constituït per 747 planxes de fusta, l'Àlbum de Mostres Abadal i una sèrie de fotogravats. Aquestes planxes xilogràfiques són de Moià i Manresa, i pertanyen als segles XVI, XVII, XVIII i XIX; qualitativament, el gruix més important és del sis-cents i del set-cents, època més aviat escassa en la conservació de gravats sobre fusta. Tanmateix, aquest fons de la Biblioteca de Catalunya, encara que no reuneix totes les planxes deis gravadors Abadal és el més important i el més representatiu de tots els que estan en mans privades o institucionals.