La fotografia amateur. El cas d’Enric Borràs i Cot

La història de la fotografia s’ha centrat durant moltes dècades en l’estudi de grans “mestres” que poden anar des de Pere Català Pic fins a Dora Maar, o bé, en l’estudi de la fotografia des d’una perspectiva única: l’artística. D’aquesta manera, la fotografia amateur ha quedat molts cops desestimada i sense valorar-ne la utilitat històrica i artística.
La fotografia és, i va ser, una pràctica molt estesa i també fou cultivada a les nostres terres; així ens ho indica l’existència de fons fotogràfics com el d’Enric Borràs i Cot, el qual va ser un fotògraf amateur de Móra d’Ebre, que va treballar durant els anys setanta i vuitanta del segle XX.
Aquest article vol no només servir com a altaveu per donar a conèixer l’obra de Borràs, sinó que també vol exercir com a manifest per posar en relleu la importància dels fons fotogràfics, la seua aportació a les disciplines historicoartístiques i la importància de la seua conservació i difusió.