El parlar d’Ascó a través de l’obra La creu de la Mitja Lluna.

Aquest article pretén analitzar els trets del parlar local que l’autor asconenc de l’obra La creu de la Mitja Lluna, Carmel Biarnés, reflecteix en la novel·la, tot partint de la metodologia pròpia de la variació diatòpica. Les característiques lingüístiques recollides es divideixen en diversos nivells: fonètic, morfològic i lèxic, i també es fa esment d’altres trets que de manera escadussera s’hi han pogut trobar (per exemple, del nivell sintàctic). L’anàlisi permet concloure que les traces dialectals que presenta la novel·la pertanyen bàsicament al nivell lingüístic del lèxic i de la fraseologia. Pel que fa a formes fonètiques que podrien reproduir-se ortogràficament i a la morfologia, les mostres hi són molt escadusseres i, pel que fa a la sintaxi, testimonials. Biarnés recorre a la variant geogràfica d’Ascó principalment en els diàlegs, perquè li serveix per reproduir el registre col·loquial de la llengua. Ara bé, quan s’expressa el narrador, si no són formes lèxiques, les altres referències al dialecte no hi són presents.