Espais agraris de l’entorn del castell de Miravet abans i després de la conquesta cristiana (segles X-XVII)

En aquest article presentem l’estudi dels espais agraris propers al castell de Miravet en època medieval, just abans de la conquesta cristiana de mitjan segle XII, i a partir d’aquesta.
La contrastació de la informació de la documentació escrita, el treball de camp, la prospecció arqueològica de superfície i l’anàlisi morfològica dels parcel·laris ha permès reconstruir en planta els espais cultivats i els circuits artificials de l’aigua, reconèixer els topònims i les restes arqueològiques dels llocs de residència, així com situar-los. Aquests espais de conreu estaven ubicats en cotes més elevades respecte als terrenys de ribera, es trobaven a banda i banda dels accessos al nucli habitat i estaven equipats amb pous de sínia. Les troballes de catúfols andalusins indiquen que alguna d’aquestes sínies era ja operativa en època islàmica. Amb el decurs dels anys, els nous senyors cristians van impulsar programes de colonització en les terres més baixes properes a la riba fluvial.