La flor en l’obra poètica de Simona Gay.

Aquest article pretén reivindicar i mostrar la qualitat poètica de l’autora nord-catalana Simona Gay fent emergir de la seua obra la unió intrínseca entre natura i ànima a través de l’anàlisi poètica. Per mitjà de la instantaneïtat de les flors i d’altres elements del paisatge, la poeta és capaç d’expressar un món de presències,
l’amor familiar, i un món d’absències: l’enyor del seu país català, l’amor impossible i el dol fraternal.