Del silencia(ment) de les músiques a la sororitat sonora

La història en general, i  la de la música en particular, ha silenciat les aportacions que les dones han fet al llarg dels segles al patrimoni comú. Les nostres i les noves generacions creixen sense a penes referents musicals femenins i, generació rere generació, es repeteix la sensació de començar de zero. Tanmateix, quan observem el passat i el present de manera honesta i sense prejudicis patriarcals, els noms de dones vinculades a la música apareixen pertot arreu. Aquest article vol proposar un acostament crític a una situació que, no per trobar.-se normalitzada, deixa de ser injusta