“Si pogués convertir-me en home”. Gènere, política i societat la re-definició d’allò femení en el llarg 48 italià

Durant la revolució italiana i europea de 1948, van aparèixer nous medis o estils artístics que entraren ràpidament a l’arsenal polític que va caracteritzar l’oposició ideològica entre el moviment nacionalista italià i la Cúria romana. Des de l’anàlisi de tipologies documentals específiques e inusuals (caricatura, pintura i ficció fictícia), emergeixen clarament alguns nuclis temàtics que estructuren, en ambdues bandes, la retòrica política i la disputa ideològica: la noció de persones, l’anticlericalisme o l’antirepublicanisme, però sobretot la nova definició de masculinitat i feminitat, amb la diferenciació dels rols corresponents. A aquest respecte, l’atenció obsessiva a la corporeïtat femenina i la seua exposició no desitjada, que es pot trobar en ambdues produccions, pareix referir-se al fenomen més ampli de l’afirmació progressiva de la societat burgesa i el seu sistema de valors (nacionalisme) així com la tenaç resistència del clergat destinat a mantenir el control sobre les institucions, la família abans de res, que considerava el veritable dipòsit de la fe i la base de les relacions socials.