La fugida d’un rei. Reflexos d’un mosaic pompeià a les versions d’Alejandro de Robert Rossen (1956) i Oliver Stone (2005)

La batalla de Qadesh (1274 a.C.), la més important de l’Edat del Bronze i el combat més gran de carros de la Història, fou narrada pels dos imperis contendents –l’egipci i l’hitita– com una victòria, fins el punt que a dia d’avui seguim sense saber qui va guanyar realment. Potser per això, la imatge que condensa la batalla més decisiva del món antic fins l’aparició de Roma, Issos (333 a.C.), que enfrontà Alexandre de Macedònia amb Darío de Persia, és la recreació de la fugida del monarca aquemènida en el seu carro front la decidida càrrega del jove macedoni. La fugida es reproduirà de forma pràcticament idèntica dos anys després en la batalla de Gaugamela (331 a.C.). El meravellós mosaic romà trobat a la pompeiana Casa del Faune (120-100 a.C. Museo Nazionale Archeologico, Nàpols) capta amb gran bellesa aquest instant bèl·lic –sigui Issos o Gaugamela– que acredita una victòria indiscutible, i suposa també el clímax de la pel·lícula Alexander, d’Oliver Stone (2005): en el film i finalitzada la batalla de Gaugamela amb la fugida atemorida de Darío, Babilonia –un ciclorama de cinquanta metres de llarg creat per l’artista Steve Mitchell– rep triomfant al valent conqueridor. Com a les imitatio Alexandri de l’Antiguitat, o les pintures modernes de Brueghel, Altdorfer, Pietro de Cortona o Le Brun, Stone construeix el mite d’Alexandre sobre aquest instant precís que determina de forma clara el destí de l’heroi.