Elocuencia diagramática: la visualización medieval del espacio-tiempo

Main Article Content

José Higuera Rubio


Proponer el modelo de una “Elocuencia Diagramática” medieval implica una interpretación más amplia de la producción figurativa científica y filosófica a partir de la exposición visual de los contenidos teóricos de las artes liberales. Se toma como hilo conductor, los diagramas que simulan una concepción espaciotemporal de la naturaleza, lo que representa una noción de la secuencia del tiempo respecto de la posición espacial del observador y su relación con la experiencia de los fenómenos físicos. Se denomina a este modelo “elocuencia”, porque se elabora un discurso visual a partir de la tradición de las artes liberales y de la experiencia de la naturaleza, lo que implica tanto a las formas argumentativas de cada disciplina como a la discusión acerca de los principios del conocimiento. De ahí el nombre “Elocuencia” y su relación con la especulación filosófica proyectada en herramientas visuales. Las artes liberales utilizaron estas herramientas y fueron representadas en imágenes que incluían alusiones a la observación de la naturaleza y a su relación con nociones lógico-metafísicas que explicaban el movimiento físico. Los primeros datos disponibles sobre el escrutinio del tiempo fueron los movimientos del sol y la luna que marcaban la periodización de los calendarios sagrados. Los diagramas fueron herramientas complejas aplicadas por otras disciplinas como la ética, la teología y la lógica que utilizaron figuras circulares para la recopilación de relaciones conceptuales. Las volvelles —o círculos— como las tablas que representaban las secuencias temporales de los movimientos físicos se convirtieron en modelos diagramáticos para otras disciplinas que las usaron como vehículos de explicación teórica en los cuales la percepción visual y las hipótesis conceptuales dieron forma a la ciencia demostrativa premoderna basada en figuraciones de nuestra experiencia frente a los fenómenos físicos.

Palabras clave
diagramas, Ramon Llull

Article Details

Cómo citar
Higuera Rubio, José. «Elocuencia diagramática: la visualización medieval del espacio-tiempo». Medievalia, 2025, vol.VOL 28, n.º 1, pp. 63-89, doi:10.5565/rev/medievalia.726.
Citas

Alberto Magno, 1988: Physica libri 1-4 (Opera Omnia 4), P. Hossfeld (ed.), Monasterii Westfalorum, Aschendorff.

Adélard de Bath, 2016: L’Un et le divers. Questions sur la nature avec le pseudépigraphe Comme l’atteste Ergaphalau (eds.) Burnett, Ch., Lejbowicz, M., Ndiaye É., y Dussourt, C., Paris, France, Les Belles Lettres.

al-Fārābi, Abu-Nasr Muhammad Ibn-Muhammad, 2005: Über die Wissenschaften: Nach der lateinischen Übersetzung Gerhards von Cremona. De scientiis, Edited Schupp, Franz (ed.), Hamburg, Felix Meier.

Alexander Neckam, 20212: De Naturis Rerum, Libri Duo: With the Poem of the Same Author, De Laudibus Divinae Sapientiae, Cambridge University Press, 2012, 56.

Aristoteles, 1990: Physica. Translatio vetus (Aristoteles latinus VII 1.2), G. Verbeke (ed.), Leiden, Brill.

Bakker, Frederik y Palmerino, Carla, 2020: “Motion to the Center or Motion to the Whole? Plutarch’s Views on Gravity and Their Influence on Galileo”, Isis, 111, pp. 217-238.

Beda el Venerable, 1977: De Temporum Ratione Liber. Bedae Venerabilis Opera, Jones, Ch. W. (ed.), Turnholt, Brepols.

Bonner, Anthony; Soler i Llopart, Albert, 2015: “Les figures lul·lianes: la seva naturalesa i la seva funció com a raonament diagramàtic”, Studia Lulliana, 55, pp. 3-30.

Brunetto Latini, 1863: Li livres dou tresor, P. Chabaille (ed.), Paris, Imprimerie Impériale.

Brunetto Latin, 1989: Libro del tesoro, Baldwin, Spurgeon (ed.), Madison, Hispanic Seminary of Medieval Studies.

Carroll, Lewis, 2017: Alicia anotada: 150 aniversario, F. Torres (trad.), Ediciones Akal, Madrid.

Cassirer, Ernest, 2013: “The Concept of Symbolic Form in the Construction of the Human Sciences (1923)”, en Lofts, S. y Calcagno, A. (eds.), The Warburg years (1919-1933): essays on language, art, myth, and technology, New Heaven.

Dahan, Gilbert, 1982: “Une introduction à la philosophie au xiie siècle. Le Tractatus quidam de philosophia et partibus eius”, Archives d’Histoire Doctrinale et Littéraire du Moyen Âge – AHDLMA, 49, pp. 155-193.

Delisle, Léopold, 1906: “Maître Jean d’Antioche, traducteur, et frère Guillaume de Saint-Étienne, hospitalier”, Histoire littéraire de la France, Paris, Imprimerie nationale, pp. 1-40 et 624-628.

Dominicus Gundissalinus, 1903: De divisione philosophiae, Baur, L. (ed.), Aschendorff, Münster.

Dominicus Gundissalinus, 2007: Über die Einteilung der Philosophie, Fidora, Alexander y Werner, Dorothée, Freiburg, Basel, Wien, Herder.

Feyerabend, Paul, 1985: Problems of Empiricism. Philosophical Papers, v. 2, Cambridge University Press.

Guillermo de Conches, 1997: Dragmaticon philosophiae. Summa de philosophia in vulgari, Badia, L., Pujol J. (eds.), Turnhout, Brepols.

Gossuin de Metz, 1913: L’image du monde de maitre Gossouin: texte du manuscrit de la Bibliothèque nationale, fonds français n° 574, Prior, O. H. (ed.), Lausanne, Imprimeries réunies.

Hamburger, Jeffrey, 2020: “Mindmapping: The Diagram as Paradigm in Medieval Art–and Beyond”, en Kupfer, Marcia A, Cohen, Adam, Howard, Jeffrey (eds.) The Visualization of Knowledge in Medieval and Early Modern Europe, Turnhout, Brepols, pp. 61-86.

Hamburger, Jeffrey, 2021: “The triple essence of the visual process”, or thinking with diagrams in the Middle Ages and Modernity”, Codex aquilarensis: Cuadernos de investigación del Monasterio de Santa María la Real, 37, pp. 41-78.

Isaac Israeli, 1937: “Liber de definitionibus”, Muckle, J. T. (ed.), AHDLMA, 2, pp. 299-340. Isidoro de Sevilla, 2004: Etimologías, Oroz Reta, José, Marcos Casquero, Manuel, Biblioteca de Autores Cristianos.

Juan de Dacia, 1955: Divisio Scientiae, Gad, Otto (ed.) Copenhagen.

Knuuttila, Simo, 2014: “Time and creation in Augustine, en Meconi, David y Stump, Eleonore (eds.), The Cambridge Companion to Augustine, Cambridge University Press, pp. 89-91.

Lafleur, Claude, 1988: Quatre introductions à la philosophie au xiiie siècle, textes critiques et étude historique. Montréal : Institut d’études médiévales, Paris, Vrin.

Marciano Capella, 1866: Martianus Capella. Eyssenhardt, Franciscus Recensuit. Accedunt Scholia in Caesaris Germanici Aratea. Eyssenhard, Franz (ed.), Teubner, In aedibus B.G.

Marciano Capella, 2018: Las nupcias de Filología y Mercurio, Navarro Antolín, Fernando (ed.), Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Montero, A. M., 2010: “La castellanización de Li Livres dou Tresor de Brunetto Latini en la corte de Sancho IV (1284-1295): algunas notas sobre la recepción de la Ética aristotélica”, Anuario de Estudios Medievales, 40, pp. 937-954.

Murdoch, John E., 1984: Album of Science: Antiquity and the Middle Ages, New York, Scribner.

Nothaft, C., 2018: Scandalous Error: Calendar Reform and Calendrical Astronomy in Medieval Europe, Oxford, Oxford University Press.

Nothaft, C., 2022: Graeco-Arabic Astronomy for Twelfth-Century Latin Readers, Leiden, Brill.

Nuchelmans, Gabriel, 1957: “Philologia et son mariage avec Mercure jusqu’à la fin du xiie siècle”, Latomus, 16, pp. 84-107.

Plinio, 1949: Natural History, Rackham H., Jones, W. H. S. 1 (eds.), London, Loeb Classical Library.

Obrist, Barbara, 2009: “William of Conches, Māshā’allāh, and Twelfth-Century Cosmology”, Archives d’histoire doctrinale et littéraire du Moyen Âge, 76, pp. 29-87.

Obrist, Barbara, 2012: “Twelfth-century Cosmography, the De secretis philosophie, and Māshā’allāh (Attr. to), Liber de Orbe”, Traditio, 67, pp. 235-276.

Obrist, Barbara, 2020: “The Idea of a Spherical Universe and Its Visualization in the Earlier Middle Ages (Seventh to Twelfth Century)”, en Marcia A., Chajes , Jeffrey y Cohen, Adam (eds.), The Visualization of Knowledge in Medieval and Early Modern Europe, Turnhout, Brepols, pp. 229-258.

Ramon Llull, 1432: Tratado de astronomía o estrellería, Mss. Segovia: Archivo Capitular, B-332. Juan de Mora, 1432-09-14.

Ramon Llull, 1906-1914: Libre de contemplació en Déu. Toms I-VII, ORL – Obres de Ramon Lull (eds.) Obrador y Bennassar, M., Ferrà, Miqueli y Galmés, Salvador, Palma de Mallorca.

Ramon Llull,, 1917-1926: Arbre de sciencia, v. I-III (ORL XI-XIII), Galmés, Salvador (ed.), Palma de Mallorca.

Ramon Llull,, 1930: Libre de demostracions, ed. Salvador Galmés, ORL XV, Palma de Mallorca.

Ramon Llull, 1933: Art amativa, ORL XVII, Salvador Galmés (ed.), Palma de Mallorca.

Ramon Llull,, 1989: Tractatus novus de astronomia, ROL XVII, Pindl-Büchel, Theodor y Pereira, Michela (ed.) Turnhout: Brepols, pp. 76-81.

Ramon Llull, 1993: Principia philosophiae, Domínguez, Fernando (ed.) ROL – Raimundi Lulli Opera Latina XIX, Turnhout, Brepols.

Ramon Llull, 2002: Tractat d’astronomia, Lola Badia (ed.) Nova Edició de les Obres de Ramon Llull, NEORL V, Palma de Mallorca, Patronat Ramon Llull.

Reis, Burkhard, 1997: “The Circle Simile in the Platonic Curriculum of Albinus,” en Cleary, John (ed), The Perennial Tradition of Neoplatonism, Ancient and Medieval Philosophy, Leuven: Leuven University Press, pp. 243-244.

Roberto Groseteste, 1912: Die Philosophischen Werke des Robert Grosseteste, Bischofs von Lincoln, Baur, L. (ed.), Münster, Aschendorff.

Robert Kilwardby, 1975: De ortu scientiarum, Judy, A. G. (ed.), British Academy, London.

Roberto Grosseteste, 1912: “De sphaera”, en Die Philosophischen Werke des Robert Grosseteste, Bischofs von Lincoln, Münster, Aschendorff.

Roberto Grosseteste (atr.) 2015: Compotus Ecclesiasticus (eds.) Moreton, J. Nothaff Pheds. .

Rossi, Pietro: 2023: “Intentio Aristotelis in hoc libro. Structure and Composition of the Posterior Analytics According to Robert Grosseteste”, Revista española de filosofía medieval, 30, pp. 53-80.

Rossi, Pietro, 2017: “Alcuni accessus agli Analytica Posteriora: da Grossatesta a Rodolfo il Bretone”, Bertolacci, Amos y Paravicini, Agostino (eds.), La Filosofia Medievale tra Antichità ed Età Moderna. Saggi in memoria di Francesco Del Punta (1941-2013), SISMEL, 18, Florencia.

Veerboon, Annemieke, 2010: Lines of thought: diagrammatic representation and the scientific texts of the Arts Faculty, 1200-1500, Leiden.

Weijers, Olga, 1986-1987: “L’appellation des disciplines dans les classifications des sciences aux xiie et xiiie siècles”, Archivum Latinitatis Medii Aevi, 46-47, pp. 39-64.

Wilson, Robin, 2008: Lewis Carroll in Numberland: His Fantastical Mathematical Logical Life, Penguin.