Héroe o traidor: Visiones complementarias de diversos cronistas e historiógrafos sobre Skanderbeg (¿c.1405?-1468)

Main Article Content

Xavier Baró i Queralt

Tras la conquista de Constantinopla (1453), los focos de resistencia contra los turcos eran prácticamente residuales en los Balcanes. Tan solo el albanés Gjergj Kastrioti (¿c. 1405?-1468) (Skanderbeg) mantuvo una resistencia notable frente al turco. A lo largo de su vida ayudó a forjar también la identidad nacional albanesa. En este artículo estudiamos y contraponemos la imagen contrapuesta y contradictoria que ofrecieron sobre el líder albanés los cronistas e historiógrafos albaneses, bizantinos y un cronista turco. Tras la lectura de esas fuentes, contextualizadas con la bibliografía secundaria que ha generado Skanderbeg, se concluye que el personaje fue descrito según los intereses apriorísticos de sus autores: desde el elogio a la crítica, y también algunos silencios reveladores.

Palabras clave
Albania, Skanderberg, Cronicas, Historiografía, Renacimiento

Article Details

Cómo citar
Kaba, Flavia; Baró i Queralt, Xavier. «Héroe o traidor:: Visiones complementarias de diversos cronistas e historiógrafos sobre Skanderbeg (¿c.1405?-1468)». Medievalia, 2022, vol.VOL 25, n.º 1, pp. 99-120, doi:10.5565/rev/medievalia.571.
Citas

Azcona, José Manuel y Abdiu, Majlinda, 2020: La política exterior de la Corona de Aragón en los Balcanes (1416-1478), Madrid.

Barleti, Marinus, 1504: De obsidione Scodrensi ad serenissimum Leonardum Laurentanum, aristocratie Venetae principem. Conciones variae a Meumethe, turcarum príncipe et ab aliis militae praefectis artificiose compositae, Venezia.

Barleti, Marinus, 1508-1510: Historia de vita et gestis Scanderbegi Epirotarum Principis, Roma.

Barleti, Marinus, 1962: Rrethimi i Shkodërs, Tirana. [Traducción albanesa a cargo de Henrik Lacaj].

Barleti, Marinus, 2012: The Siege of Shkodër. Albania's Courageous Stand Against Ottoman Conquest, 1478 (with introduction by David Hosaflook), Tirana.

Barleti, Marinus, 2017: Über die Belagerung von Skutari, Viena. [Traducción alemana a cargo de Stefan Zathammer].

Baró i Queralt, Xavier, 2019a: «Europa desde la frontera: el final del Socialismo en los Balcanes (1980-1990)», Cuadernos Europeos de Deusto, Núm. Especial 2, pp. 98-99. https://doi.org/10.18543/ced-02-2019pp95-113

Baró i Queralt, Xavier, 2019b: «Skanderbeg (1405-1468), heroi nacional albanès, entre la realitat i el mite», Temps d'Educació, 56, pp. 221-234.

Bonardo Giovan Maria (ed), 1584: Gli Illustri et gloriosi gesti, et vittoriose imprese fatte contra Turchi dal Sign. D. Giorgio Castriotto, detto Scanderbeg, Principe d'Epirro, Vinegia [Venezia].

Brackob, A. K., 2018: Scanderbeg: A History of George Castriota and the Albanian Resistance to Islamic Expansion in Fifteenth Century Europe, Las Vegas.

Claramunt, Salvador, 1994: «La otra Europa», Acta historica et archaeologica Medievalia, 14, pp. 103-113.

Commentario delle cose de Turchi et del Sig. Giorgio Scanderbeg, principe di Epyro. Venezia, 1584.

Contreras Martín, Antonio, 2017: «La Vida de Skanderbeg en su versión castellana: Chrónica del esforçado príncipe y capitán Jorge Castrioto (Lisboa, 1588)», Revista d'Humanitats 1, pp. 8-25.

Contreras Martín, Antonio, 2021: «La Historia de vita et gestis Scanderbegi Epirotarum Principis (1510) de Marin Barleti: Una lectura», Tirant, 24, pp. 65-79. https://doi.org/10.7203/tirant.24.21953

Contreras Martín, Antonio y Baró Queralt, Xavier, en prensa: «Dos cartas de otoño de 1460: la relación entre Skanderbeg y Fernando I de Nápoles», Homenaje al profesor Salvador Claramunt.

Chalcocondylae, Laonici, 1866: Historiarum libri decem, Paris.

Drishti, Ylli, 2012: National Museum Gjergj Kastrioti Skanderbeg, Tirana.

Ducas, Miguel, 2006: Historia turco-bizantina, Madrid.

Ducellier, Alain, 1992: Bizancio y el mundo ortodoxo, Madrid.

Elsie, Robert, 2003: Early Albania, a Reader of Historical Texts, 11th - 17th Centuries, Wiesbaden.

Frazee, Charles A., 2006: Catholics and Sultans: The Church and the Ottoman Empire 1453-1923, Cambridge.

Gibbon, Edward, The History of the Decline and Fall of the Roman Empire. Tomo 6. <https://www.gutenberg.org/files/895/895-h/895-h.htm> [Última consulta: 18 de abril de 2022].

Hodkinson, Harry, 1999: Scanderbeg, London. https://doi.org/10.5040/9780755623136

Hopf, Charles (ed.), 1873: Chroniques gréco-romanes inédites ou peu connues publiées avec notes et tables généalogiques, Berlin.

Hosaflook, David, 2018: «Historia e Skënderbeut» e Marin Barletit në anglisht, 1560 dhe 1596» htps://www.academia.edu/43636901/_Historia_e_Sk%C3%ABnderbeut_e_Marin_Barletit_n%C3%AB_anglisht_1560_dhe_1596. [Última consulta: 4 de abril de 2022].

Ibn Hasangian, Saad-Ed-Din, 1652: Chronica Dell'Origine, E Progressi Della Casa Ottomana. Composta da Saidino Turco Eccellentissimo Historico in lingua Turca, Madrid.

Kadare, Ismail, 1988: Los tambores de la lluvia (Incluye epílogo a cargo de Aleks Buda), Barcelona.

Kagan, Richard, 2010: Los Cronistas y la Corona: la política de la historia en España en las edades media y moderna, Madrid.

Marinescu, Constantin, 1923: «Alphonso V, roi d'Aragon et de Naple, et l'Albanie de Scanderbeg», Mélanges de l'École Roumaine en France, París, pp. 1-135.

Marinescu, Constantin, 1994: «La politique orientale d'Alphonse V d'Aragon, roi de Naples (1416-1458)», Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, XLVI, pp. 153-189.

Morozzo della Roca, Roberto, 2001: Kosovo-Albània: la guerra a Europa, Barcelona.

Noli, Fan, 2018: Scanderbeg. Biografia dell'eroe della resistenza cristiana nei Balcani del xv secolo, Nardò.

Novikova, Olga (ed.), 2000: La Tercera Roma. Antología del pensamiento ruso de los siglos XI a XVIII, Madrid.

Ostrogorsky, Georg, 1983: Historia del estado bizantino, Madrid.

Pascal, Blaise, 1983: Obras, Madrid.

Plasari, Aurel, 2010: Skënderbeu nje histori politike, Tirana.

Pollo, Stefanaq y Puto, Arben, 1974: Histoire de l'Albanie: des origines à nous jours, Roanne.

Pulaha, Selami, 1968: Lufta shqiptaro-turke në shekullin xv. Burime Osmane.Përgatitur për shtyp nega Selami Pulaha, Tiranë.

Riquer, Isabel de, 1997: Poemes catalans sobre la caiguda de Constantinoble, Vic.

Rhodes, Dennis E., 2011: «Commentaries on the State of the Turks, and the Life of Scanderbeg. Some problems of authorship and typography examined», La Bibliofilía 113(1), pp. 49-62.

Romero, Eladi y Romero, Iván, 2022: Breve historia del Imperio Otomano, Madrid.

Skafte Jensen, Minna, 2022: «Marin Barleti and the system of patronage», Nordic Journal of Renaissance Studies 18, pp. 235-250.

Vickers, Miranda, 2014: The Albanians: A Modern History, London / New York.

Xhufi, Pellumb, 2019: Skënderbeu Ideja dhe ndërtimi o shtetit, Tiranë.

Zavalani, Tajar, 2015: History of Albania, London.

Zenelaj, Eqrem M., 2018: Skënderbeu në veprat e artistëve evropianë dhe burimtë vjetra aekivare/Skanderbeg in the works of European artists and old archival sources, Prishtinë.

Artículos más leídos del mismo autor/a