Joglars i músiques en les Passions catalanes (assaig de puntualització)

El present article explora les reminiscències del fenomen joglaresc a l’antic teatre de la Passió en català. L’activitat dels joglars, protegida per Jaume III de Mallorca en les Lleis Palatines (1337), és susceptible haver deixat unes empremtes en el corpus textual de drames de la Passió catalans, com ho féu en el cas de les Passions de Palatinus (segle XIV) i d’Autun (Segle XV). Aquests dos drames francesos són vistos com a deutors d’una composició en vers molt difosa al segle xiii que tradicionalment s’anomena la “Passion des Jongleurs”, una denominació recentment qüestionada per la historiografia del teatre. Reconsiderem l’adeqüació del terme “Passió dels joglars” que s’ha aplicat per analogia amb la tradició francesa als dos poemes narratius de la Passió que es conserven en català, datats al segle XIV. En aquest context, també centrem la nostra atenció en la hipòtesi de la suposada apropiació de les habilitats joglaresques per la jerarquia eclesiàstica. Intentem mostrar que la utilització de fonts i tradicions comunes (“passionsgeschichtliches Gemeingut” dels segles XIII-XV) per part dels joglars i de l’església apunta més cap a una interrelació que cap a un benefici unilateral.