Experiències d’urbanisme amb visió de gènere.

La mobilitat i l’accessibilitat s’han d’estudiar i planejar tenint en compte tots els col·lectius, perquè d’altra forma es creen ciutats excloents que no poden satisfer les necessitats de la població. Fins ara, el model de mobilitat actual ha estat dissenyat per un sistema capitalista i patriarcal que contemplava sobretot les necessitats i els desitjos dels homes blancs, de mitjana edat i de renda mitjana-alta. Els nous planejaments urbanístics que segueixen, entre altres, criteris feministes i ecològics han de permetre crear ciutats més sostenibles (que no depenguin tantdel transport motoritzat), accessibles per a tots els col·lectius (les dones, els de menys renda, els infants, la gent gran...) i que no se centrin en l’economia.