Les arts a escena: l’experiència del Teatre de Natura

Main Article Content

Teresa-M. (Teresa Montserrat) Sala

Dins del moviment simbolista a Catalunya, Adrià Gual, Apel·les Mestres, Santiago Rusiñol i altres modernistes van seguir l’ideal de l’època de la Gesamtkunst (obra d’art total). Tots aquests creadors van transitar per la plàstica, la poesia i les arts escèniques, les quals no es poden entendre sense la música. Amb el projecte del Teatre líric català d’Enric Morera, que va comptar amb altres compositors, com Enric Granados i Jaume Pahissa, o l’experiència del Teatre Íntim de Gual, pretenien construir un veritable espectacle popular modern. Entre 1910 i 1914, l’anomenat Teatre de Natura és la simbiosi que ha de tenir lloc entre l’intèrpret i l’espectador.

En aquest article partim del que s’ha dit fins ara sobre el tema i, oferint nous continguts, plantegem alguns elements d’anàlisi a partir de les obres Canigó de Jacint Verdaguer, Flors de Cingle d’Ignasi Iglésias i Rondalla bosquetana. La viola d’or d’Apel·les Mestres.

Paraules clau
Gesamtkunstwerk (obra d’art total), Modernisme, arts escèniques, sinestèsies, literatura, música, escenografia, Teatre de Natura, Adrià Gual, Ignasi Iglésias, Apel·les Mestres

Article Details

Com citar
Sala, Teresa-M. (Teresa Montserrat). “Les arts a escena: l’experiència del Teatre de Natura”. Matèria: revista d’art, no. 12, pp. 113-28, https://raco.cat/index.php/Materia/article/view/334372.