Lectures cabals i delirants d’El jardí de les delícies de Hieronymus Bosch

Els complexos engranatges de valoració d’El jardí de les delícies s’aborden en aquest article a partir de dues línies fonamentals d’estudi. La primera delimita les diferents interpretacions i s’ocupa de saber per què conviuen versions antagòniques sobre la concepció global del Tríptic. També aprecia alguns aspectes parcials que han estat objecte de múltiples conjectures. La voluntat de revisar la lògica general del conjunt per arribar a una lectura convincent determina la segona via de la recerca. En el seu relat de fons, El jardí del Prado em permet advertir la presència implícita de la Caiguda dels àngels del mal i de la traïció de Judes i definir l’abast d’elements extrets de la Divina Comèdia i del món antic a partir de la reconsideració de l’home-arbre. D’altra banda, convida a aprofundir el discurs creat entorn d’Eva i d’un Adam capaç d’imaginar de nou el Paradís perdut i de repensar el dubte que culmina en la Caiguda que va obrir les portes de l’Infern. Per això és obligatòria la consideració d’alguns elements determinants que ajuden a apreciar millor la intel·ligència especulativa de Bosch i els seus fèrtils hermetismes. El pintor, innat i instruït, té una gran capacitat per raonar amb les imatges a partir de múltiples antecedents que d’alguna manera traeix i abandona, però no pel mer fet de ser-ne infidel i, encara menys, pel fet d’actuar com un heretge. És engrescador intentar de nou aquesta aproximació, que recau damunt de moltes espatlles i que ha fornit interessants lectures, ja sia totalitzadores, ja sia parcials, innovadores, acumulatives o antitètiques.