Francisco Xavier de Olóriz, el darrer capellà major del Palau Reial de València

L’exjesuïta Francisco Xavier de Olóriz (València, 1730 – † València, 1814) era conegut fins ara per la seua condició de crític prudent. Com a tal es va mostrar conscient del retard cultural d’Espanya durant el segle xviii i la necessitat d’aplicar-li remei, encara que recelava dels il·lustrats que podien atemptar contra els valors tradicionals del país. En aquest sentit s’ha d’entendre el seu viatge per l’Europa coetània, així com els projectes editorials que hi estaven vinculats. Però la biografia d’aquest clergue estava incompleta. Perquè si alguna cosa marcà la seua vida va ser la Capella Major del Palau Reial de València. Com a últim rector d’aquesta institució, es va oposar al seu ocàs en defensa d’uns drets qüestionats per tothom, des de l’arquebisbe del lloc fins a la Reial Cambra i el patriarca d’Índies, passant pel mateix alcaid palatí.