La represión de la brujería en los Pirineos centrales. El Alt Urgell, 1613-1629

Main Article Content

Carmen Xam-mar Alonso

Esta investigación propone un recorrido analítico en cuatro apartados por el estudio de la brujería en la comarca del Alt Urgell entre 1613 y 1629. Primero, dibuja el perfil de la bruja en su contexto familiar y social más allá del estereotipo de género. Segundo, define los mecanismos sociales y culturales colectivos de creación y consolidación de la fama de bruja de una vecina. Tercero, analiza las capacidades malignas de causar enfermedades atribuidas a la bruja y los recursos de la comunidad para contrarrestarlas. Y, ya para finalizar, reconstruye la praxis judicial y las experiencias culturales y subjetivas de las acusadas ante los tribunales.

Palabras clave
bruja, justicia, maleficio, Pirineos, Alt Urgell, siglo XVII

Article Details

Cómo citar
Xam-mar Alonso, Carmen. «La represión de la brujería en los Pirineos centrales. El Alt Urgell, 1613-1629». Manuscrits: revista d’història moderna, 2021, n.º 43, pp. 87-108, doi:10.5565/rev/manuscrits.266.
Biografía del autor/a

Carmen Xam-mar Alonso, Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell

Catedràtica d'Institut jubilada i doctora en Hª Moderna per la universitat de Santader.
Citas

BEVER, E. (2002). «Female Aggression, and Power in the Community». Journal of Social History, 35, 4, 955-988. https://doi.org/10.1353/jsh.2002.0042

BEVER, E. (2013). The Realities of Witchcraft and Popular Magic in Early Modern Europe. Culture, Cognition, and Everyday Life. Basingstoke: Palgrave.

BRIGGS, R. (1998). Witches & Neighbors, The Social and Cultural Context of European Witchcraft. Londres: Penguin.

CASTAN, Y. (1979). Magie et sorcellerie à l’époque moderne. París: Albin Michel.

CASTELL, P. (2011). Un judici a la terra dels bruixots. La cacera de bruixes a la Vall Fosca 1548-1549. Tremp: Garsineu Edicions.

CASTELL, P.(2014). «Wine vat witches suffocate children». The Mythical Components of the Iberian Witch», eHumanista. Journal of Iberian Studies, 26, 170-195.

CASTELL, P. (2018). «La Caza de Brujas en Cataluña: un estado de la cuestión». Índice Histórico español, 131, 81-114.

DAVIS, N. Z. (1988). Fiction in the Archives. Pardon Tales and their Tellers in Sixteenth Century France. Stanford: Stanford University Press.

DAVIS, N. Z. (2000). The Gift in Sixteenth-Century France. Oxford: Oxford University Press.

ESPADA, C.; OLIVER, J. (1999). Les bruixes al Pallars. Processos d’inquisició a la varvassoria de Toralla (s. XVI). Tremp: Garsineu Edicions.

GASCÓN, C. (2018). «Els documents dels anys 1010-1035, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXIX, 211-214 i 225-229.

HENNINGSEN, G. (1983). El abogado de las brujas. Brujería vasca e Inquisición española. Madrid: Alianza Editorial (1a ed. 1980).

KOUNNINE, L. (2018). Imagining the Witch: Emotions, Gender, and Selfhood in Early Modern Germany. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oso/9780198799085.001.0001

LALINDE, J. (1966). La Jurisdicción Real Inferior en Cataluña («Corts, Veguers, Batlles). Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, Museo de Historia de la Ciudad.

LEVACK, B. P. (2013). «Witchcraft and the Law». A: LEVACK, B. P. (ed.). Witchcraft in Early Modern Europe and Colonial America. Oxford: Oxford University Press, 468-484. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199578160.013.0027

LISÓN, C. (2009). Brujería, estructura social y simbolismo en Galicia. Madrid: Akal (1a ed. 1987).

MACFARLANE, A. (1991). Witchcraft in Tudor and Stuart England. A Regional and Comparative Study. Londres: Waveland Press, INC.

MOLINÉ, E. (1990-1991). «Els Sínodes d’Urgell del segle XVI i la reforma catòlica». Urgellia, 10, 407-472.

MOLINÉ, E. (1994-1995). «El “Compendi Històric” i els primers assaigs d’història de l’Església d’Urgell (segles XVII i XVIII)», Urgellia, 12, 415-547.

MUCHEMBLED, R. (1979). La sorcière au village (XVe-XVIIIe siècles). París: Gallimard.

MUCHEMBLED, R. (2002). Une histoire du diable XVe-XXe siècles. París: Seuil.

POHLE, L. M. (2008). Perquè ara —gràcies a Déu— hi ha justícia. Un estudi sobre la delinqüència a Andorra als anys 1600-1640. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

ROWLANDS, A. (2001). «Witchcraft and Old Women in Early Modern Germany». Past and Present, 173, 50-89. https://doi.org/10.1093/past/173.1.50

ROWLANDS, A. (2013). «Witchcraft and Gender». A: LEVACK, B. P. (ed.). Witchcraft in Early Modern Europe and Colonial America. Oxford: Oxford University Press, 449-467.

TABERNERO, C.; USUNÁRIZ, J. M. (2016). «Bruja, brujo, hechicero, sorgin como insultos en la Navarra de los siglos XVI y XVII». En: M. INSÚA (ed.). Modelos de vida y cultura en Navarra (siglos XVI y XVII): Antología de textos. Pamplona: Universidad de Navarra, 381-430.

TAUSIET, M. (2004). Ponzoña en los ojos. Brujería y superstición en Aragón en el siglo XVI. Madrid: Turner.

XAM-MAR, C. (2016). «La Conflictividad y las formas de Control Social en el Alt Urgell, siglo XVII». Tesi doctoral inèdita. Universitat de Cantàbria.

XAM-MAR, C. (2016). «Dos episodios de brujería en la Seu d’Urgell. Primer tercio del siglo XVII». Manuscrits: Revista d’Història Moderna, 34, 63-86.

XAM-MAR, C. (2018). «Bruixeria i veïnat. Dos processos judicials de Bescaran, Alt Urgell, 1551-1553». Pedralbes: Revista d’Història Moderna, 38, 141-167.

XAM-MAR, C. (2021). «Comunidad y brujería en el Pirineo leridano (1551-1566)». Tiempos Modernos: Revista Electrónica de Historia Moderna, 42, 53-71.

XAM-MAR, C. i COMPANY, F. (2006-2007). «Els cònsols de la Seu d’Urgell, imatge i poder (1694-1710». Urgellia, XVI, 627-674.