La gestió dels recursos forestals a la devesa de Zacatena durant el segle XVII i la cruïlla d'interessos entre la Cort i el camp
Article Sidebar
Main Article Content
Situada a la Manxa, la Devesa Reial de Zacatena (actualment Parc Nacional de Las Tablas de Daimiel) va ser un lloc molt apreciat per la Monarquia Hispànica. El seu alt potencial econòmic va provocar que des de dates molt primerenques gaudís d'una protecció especial. Si a l’Edat Mitjana va ser acotada i preservada per l'Orde de Calatrava, als segles moderns va ser la mateixa Corona qui la va mantenir especialment vigilada. La seva riquesa procedia de les seves extenses pastures, però també d’un enorme patrimoni forestal. S’hi va crear un sistema de vigilància i govern que va intentar mantenir aquells recursos fora de l’abast dels que volien aprofitar-se’n il·lícitament. Aquest article examina com es va tenir cura de la devesa durant el segle XVII i qui va protagonitzar els conflictes generats pel seu aprofitament. Conclou que aquell espai protegit va ser sotmès a una pressió afegida com a conseqüència dels interessos cortesans.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Francisco J. Moreno Díaz del Campo, 2022
ALMAGRO VIDAL, C. (2012). Frontera, medio ambiente y organización del espacio: de la cuenca del Guadiana a Sierra Morena (Edad Media). Granada: Editorial Universidad de Granada.
ALMAGRO VIDAL, C. (2016). Paisajes medievales en el Campo de Calatrava. Madrid: Ediciones de La Ergástula.
ÁLVAREZ Y BAENA, J. A. (1790). Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes. Diccionario Histórico por orden alfabético de sus nombres. Vol. II. Madrid; en la oficina de Benito Cano.
ÁLVAREZ-NOGAL, C., CHAMLEY, C. (2011). «Debt policy under constraints between Philip II, the Cortes and Genoese bankers». Working Papers in Economic History, WP 11-06, 49 pp.
BARRIOS PINTADO, F. (1983). El Consejo de Estado de la monarquía española (1521-1812): estudio histórico-jurídico. Madrid: Universidad Complutense de Madrid.
CAMPO REAL, F. DEL (1997). Malagón: un señorío en el Campo de Calatrava (origen y evolución, siglos XVI-XVIII). Ciudad Real: Diputación Provincial de Ciudad Real.
CELIS POZUELO, A. (2013). «Las Tablas de Daimiel entre 1751 y 1887. Las raíces históricas de su desecación». En: CLEMENTE, D. (ed.). II Jornadas de historia de Daimiel. Daimiel (CR): Ayuntamiento, 277-921.
DADSON, T. J. (2007). Los moriscos de Villarubia de los Ojos (siglos XV-XVIII). Historia de una minoría asimilada, expulsada y reintegrada. Madrid-Frankfurt am Main: Iberoamericana-Vervuert.
DOMÍNGUEZ ORTIZ, A. (1955). «La movilización de la nobleza castellana en 1640». Anuario de Historia del Derecho Español, 25, 799-825.
FERNÁNDEZ IZQUIERDO, F. (2020). «La dehesa de Zacatena en el siglo XVI: aproximación a sus ordenanzas y guardería mayor». En: CLEMENTE, D. (ed.). V Jornadas de Historia de Daimiel. Daimiel (CR): Ayuntamiento, 173-215.
FERNÁNDEZ IZQUIERDO, F. (2021). «Más allá de los hábitos y encomiendas: las otras mercedes concedidas en las órdenes militares en el tránsito del siglo XVI al XVII». En: BORREGUERO, C., RETORTILLO, A., MELGOSA, Ó. R., PEREDA, A. (coords.). A la sombra de las catedrales: cultura, poder y guerra en la Edad Moderna. Burgos: Universidad de Burgos, 1995-2020.
JEREZ GARCÍA, Ó. (2008). «Las unidades de paisaje del Parque Nacional de Las Tablas de Daimiel». En: GOSÁLVEZ, R. U., DÍAZ, M. C., GARCÍA, J. L., SERRANO DE LA CRUZ, M. A., JEREZ Ó. (eds.). Bosque mediterráneo y humedales: paisaje, evolución y conservación. Aportaciones desde la biogeografía. Vol. I. Ciudad Real: Almud Ediciones, 133-144.
LÓPEZ ÁLVAREZ, A. (2015). «Procesos de integración y ascenso social en la Caballeriza». En: MARTÍNEZ MILLÁN, J., HORTAL MUÑOZ, J. E. (eds.). La corte de Felipe IV (1621-1665). Reconfiguración de la Monarquía católica. Vol. 2. Madrid: Polifemo, 938-1040.
LÓPEZ-SALAZAR PÉREZ, J. (1987). Mesta, pastos y conflictos en el Campo de Calatrava durante el siglo XVI. Madrid: CSIC.
LÓPEZ-SALAZAR PÉREZ, J. (1996a). «El régimen local de los territorios de órdenes militares (ss. XVI y XVII)». En: BERNARDO, J. M., MARTÍNEZ, E. (eds.). El municipio en la España moderna. Córdoba: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Córdoba, 25-304.
LÓPEZ-SALAZAR PÉREZ, J. (1996b). «Los conflictos por el aprovechamiento de los recursos forestales en el mundo señorial de la Corona de Castilla (siglos XVI-XVIII)». En: CAVACIOCCHI, S. (ed.). L’Uomo e la foresta. Secc. XIII-XVIII. Atti della XXVII Settimana di Studi di Institute Internationale di Storia Económica F. Datini, 8-13 Maggio 1995. Florencia: Le Monnier, 655-695.
LORENZO SANZ, E. (1979). Comercio de España con América en la época de Felipe II. Tomo I: los mercaderes y el tráfico indiano. Valladolid: Servicio de Publicaciones de la Diputación de Valladolid.
MARTÍNEZ MILLÁN, J., VISCEGLIA, M. A. (eds.) (2008). La monarquía de Felipe III: la Casa del Rey. Madrid: Fundación MAPFRE.
ORDEN DE CALATRAVA (1603). Definiciones de la Orden y Caballería de Calatrava conforme al Capítulo General Celebrado en Madrid, año de 1600. Valladolid: Luis Sánchez, impresor.
SALAZAR Y CASTRO, L. (1697). Historia Genealógica de la Casa de Lara. Madrid: Imprenta Real.
URREA, J. (2009). «Caballeros de la Orden de San Juan de Malta en Valladolid». Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 75, 157-168.