Autocensura a l’entorn de la dimensió política de les Comunitats de Castella

La relació de les Comunitats de Castella en la historiografia del regnat de Carles V, en particular en els textos redactats en vida de l’emperador, ha estat objecte de nombrosos estudis que han subratllat les ambigüitats d’alguns. Centrarem la nostra anàlisi en el tractament de la dimensió política del moviment en alguns d’aquests textos historiogràfics — en particular en la crònica de Juan Ginés de Sepúlveda, la publicació de la qual va ser diferida pel mateix autor— amb la finalitat d’exposar alguns fenòmens d’omissió, elisió o ceguesa voluntària a l’entorn de les reivindicacions dels comuneros i de les concepcions teòriques que les van inspirar. L’estudi s’estendrà al tractament de temes delicats, com el de la resistència al tirà en obres doctrinals — els autors de les quals poden ser cronistes del monarca, com ho va ser Sepúlveda—, en les quals s’observen també omissions que poden ser vistes com a formes d’autocensura.