L’herència espiritual. Una nissaga carmelita a la Saragossa del segle XVII

Aquesta investigació analitza els escrits que Fr. Roque Alberto Faci va recopilar i publicar a l’obra Vida de la V. V. Mariana Villalva y Vicente y sus tres hijas (1761). El llibre relata la vida de dues generacions de dones aragoneses de la família Escobar Villalva: Mariana Villalva (1565-1623), beata, i les seves tres filles, María (1599-1633), Margarita (1608-1641) i Mariana (1603-1660), totes elles carmelites descalces. A través de l’obra, que també recull el diari de sor María Escobar, es pot aprofundir en les característiques i la incidència de la literatura misticoascètica en la religiositat barroca així com en la de l’Aragó del segle XVII. La particularitat del cas consisteix en la relació familiar de les dones estudiades, factor decisiu a l’hora de determinar l’espai de l’individu, especialment en tractar-se de dones en una societat profundament religiosa i caracteritzada per la preeminència masculina.