Historiografia, erudició, identitat: sobre l’autoria de l’«Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona» (c. 1588/1589)

L’Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona que encapçala l’edició de les actes de la Cort general del 1585 forma part de la resposta oficial a l’atzucac en què havia entrat la historiografia catalana arran de la crítica de P. M. Carbonell a Pere Tomic, l’obra del qual representava la validació de la tradició llegendària. Tenint com a referent el discurs historiogràfic basat en la idea de l’autoalliberament, i a fi de salvar l’escull que representava la crítica de P. M. Carbonell, l’Epítome pretenia esbossar les primeres línies d’un nou discurs que altres obres havien d’ampliar. És el cas de l’obra del jesuïta Pere Gil Història moral de Cathalunya, que segueix fidelment les línies dibuixades per l’Epítome, i que, basant-se en els mètodes de la filosofia moral d’Aristòtil i de la teologia moral de l’època, pretenia il·luminar els passatges més obscurs de la història del Principat. Tanmateix, l’article planteja una hipòtesi d’autoria de l’Epítome, car considera que és fonamentalment una obra de consens amb la participació evident de Francesc Calça en la redacció dels primers comtes.