Alegrar-se per la victòria del rei. La fi de la revolta catalana en el debat polític napolità (1652-1653)

La notícia de la rendició de Barcelona i la consegüent fi de la guerra a Catalunya va arribar a Nàpols en un context polític i social únic. El virrei aleshores, el comte d’Oñate, es dedicà enèrgicament a restaurar la normalitat en un regne encara pertorbat per la revolta des de 1647-1648 i, en fer-ho, es va trobar en conflicte amb diverses figures, en particular amb el cardenal i arquebisbe de Nàpols, Ascanio Filomarino. D’altra banda, les connexions entre el regne i Catalunya havien estat assídues els anys anteriors i una personalitat única com Alexandre Ros i Gomar, català però del costat filipista, havia viscut a Nàpols. Aquest article proposa una anàlisi de com les notícies de la fi del setge de Barcelona van tenir repercussions polítiques a l’escena política napolitana, en el conflicte en curs entre el virrei i l’arquebisbe i, en general, en el debat sobre la responsabilitat de la revolta de 1647-1648, destinat a durar en els següents anys.