Els «Secrets d’agricultura» (1617) de Miquel Agustí en el context dels llibres agronòmics europeus

El llibre de Miquel Agustí, Secrets d’agricultura (1617), s’analitza contrastant-lo amb els textos agronòmics europeus anteriors i coetanis per tal de veure’n les fonts i el context ideològic i textual. Es mostren alguns resultats de l’acarament amb una de les fonts principals, el llibre francès La Maison rustique de Charles Estienne i Jean Liébault, i s’observa com Agustí en treu bona part del contingut i de la redacció. Es constata que en l’obra d’Agustí no hi ha la influència ni de l’obra agronòmica de l’espanyol Alonso de Herrera ni la del text més avançat de l’inici del s. XVII, el Théâtre d’Agriculture d’Olivier de Serres. De la font principal provenen alguns gal· licismes, dins d’una obra que conté també interessants mots genuïns, ben útils per a la història de la llengua i en particular dels parlars catalans del nord-est.