Fronteres marítimes en la Monarquia dels Habsburg: el control de la costa cantàbrica

En l’Antic Règim el mar constituïa alhora un límit i un vehicle de comunicació entre la gent localitzada en ambdues ribes. Els monarques, en la seva acció de govern, van intentar establir a la costa fronteres físiques que tinguessin efectivitat des del punt de vista militar i comercial i que permetessin la consolidació del seu poder enfront de les ambicions dels adversaris exteriors (i dels poders interiors). En aquest treball es valoren les accions militars i comercials dirigides pels Habsburg en l’entorn cantàbric i la seva contribució a la definició d’una frontera jurídica. Aquestes accions reals, executades per diversos agents i sobre comunitats plurals, no sempre van assolir els seus objectius. Els consensos amb les comunitats costaneres en l’adaptació d’aquestes normes generadores de frontera a les pràctiques consuetudinàries van marcar els límits de l’absolutisme i de la formalització fronterera. Així, el mar, més que una barrera, va continuar sent un espai d’interacció amb l’exterior, un vincle que contribueix a donar porositat a un límit litoral en procés de configuració com a frontera jurídica.